Descripción o resumen: Lescriptura de Maria-Mercè Marçal sentremescla de manera indestriable amb la seva vida: és com una guarda de la memòria en la qual lautora pot donar forma a les seves vivències. Marçal elabora els esquinçalls dexistència a través de la paraula per atènyer una certa coherència, de manera que obra i biografia es configuren i prenen sentit alhora. Aquesta ferida de la vida, la que creua la primera part de lassaig, pren cos en la maternitat; la de lamor comprèn el motor del desig que pren i porta irremeiablement el cos cap a un altre cos; i la de la mort, que no només es refereix al dolor i lenyor per la pèrdua déssers estimats, sinó que batega, en lluita cos a cos, amb la malaltia implacable i im/pròpia que [ens] pren el cos tout court i per sempre, o potser, com proposa Marçal, ens fa desnéixer. (Meri Torras)