Descripción o resumen: Des de l’òptica de l’exili a Bràfim, determinat per la Guerra del Francès, Guillem Alegret, un mestre tarragoní esguerrat, relata -amb dues línies discursives- les pròpies experiències i les viscudes, més de vuitanta anys enrere, pel cavaller de Montblanc Francesc de Castellví, protagonista del primer exili en massa de la història dels catalans i cronista minuciós de la desfeta del 1714, de la posterior repressió ferotge dels espanyols, i de l’èxode vienès i a d’altres territoris imperials. Passejades per la Viena barroca -per on l’autor ens guia fent valer la seva habilitat descriptiva-, un cobejat estendard malastruc, una misteriosa jove pretesament polonesa, un vampir particular tan espatllat com el mateix narrador i el fracàs d’un projecte de colònia catalana a les ribes del Danubi, són els nexes d’una novel·la que palesa que el preu de l’exili és el més gran que els homes lliures poden pagar: la negació de la terra que els ha vist néixer. Amb la partida, aquells exiliats es van endur les esperances de llibertat, la quimera d’una pàtria, i van restar les cicatrius de les batalles perdudes, la memòria calcigada de la terra, les esquerdes de la llengua esquarterada, l’existència grisa, les ferides obertes en la carn viva del poble agonitzant. La partitura d’aquella cançó de llibertat, com un objecte perdut, encara roman, coberta de floridura, a les prestatgeries del no-res, on fan cap totes les il·lusions malmeses.