Descripción o resumen: Si fa 15 anys ens va sorprendre amb una prosa lúcida i vivaç, ara, amb el pas del temps, la veu madura de Lluís Figuerola s'expressa preferentment amb un caire més crepuscular. Però passat, present i futur són també projeccions mentals i els seus poemes tenen la mateixa força, amenitat i batec vital quan parla dels records "que s'esvaeixen lentament com les velles fotografies", com quan parla de la mort amb melancolia i espaordiment.