Descargar AudioLibro Oratjol de la Serra de Eduard Girbal Jaume

Ficha completa del audiolibro

• Nombre del audiolibro: Oratjol de la Serra
• Autor del audiolibro: Eduard Girbal Jaume
• Fecha de publicación: 18/3/2011
• Editorial: EDICIONS DE 1984
• Idioma: Catalán
• Género o Colección: Novela Contemporánea
• ISBN: 9788492440702
• Valoración del audiolibro: 4.27 de un máximo de 5
• Votos: 500
• Autor(a) de la reseña: Canda. González Martínez
• Valorado con una puntuación de 4.77 de un máximo de 5
• Fecha: 16/9/2018
• Duración: 2 horas con 59 minutos (119 MB)
• Fecha creación del audiolibro: 21/06/2018
• Puedes escuchar el audiolibro en estos formatos: FLAC - WMA - MPEG4 - WAV - MP3 - WMA Lossless - MPEG-4 DST (compresión CBZ - ZIP - 7-ZIP - RAR - EML - TAR.BZ2)
• Incluye un resumen PDF de 25 páginas
• Duración del resumen (audio): 17 minutos (12.5 MB)
• Servidores habilitados: Mediafire - Microsoft OneDrive - Uploadable - MegaCloud - FileServe - Torrent - Dropbox
• Encuadernación del libro físico: Tapa Blanda
• Descripción o resumen: Oratjol de la Serra (1919) és un conjunt de «proses silvestres» que, a tall de presentació, ens inicia en la descoberta d’una població (o gairebé) de l’agresta Catalunya interior de principis del segle xx i en els grans personatges que hi viuen. Un cop Eduard Girbal Jaume (Girona, 1881 – Barcelona, 1947) va haver publicat aquesta obra que, juntament amb L’estrella amb cua (1919) i La tragèdia de cal Pere Llarg (1923), forma el cicle narratiu L’agre de la terra, Víctor Català en va dir: «és un novel•lista cabal, en el ple de ses facultats i de sos recursos i un dels més alts i ferms entre quants conreuen, en l’hora present, aquesta branca de les lletres catalanes. És subtil de ment, de vista i de ploma com cap altre. Gran coneixedor de la psicologia camperola, sap revelar-la amb justesa admirable i amb una finíssima i saborosa ironia que mai cau (almenys en els trossos que li he llegit) en efectismes i desentonaments. Escriptor veritable, dotat d’instint agut i dreturer, i estudiós de la llengua en sa mateixa font i en sos mellors models, té la paraula abundosament fluent, viva i pròpia, la forma castissa i harmoniosa com copsada directament del poble, però embellida, purgada, magnificada per la màgia de l’art.» «Deixant-se anar a la sanitat d’aqueixa prosa sense bonys ni pestilències de cap mena, un hom sembla q...