Descargar AudioLibro Els Noms de Rusiñol de Margarida Casacuberta

Ficha completa del audiolibro

• Nombre del audiolibro: Els Noms de Rusiñol
• Autor del audiolibro: Margarida Casacuberta
• Fecha de publicación: 5/10/1999
• Editorial: QUADERNS CREMA
• Idioma: Catalán
• Género o Colección: Novela Contemporánea
• ISBN: 9788477272823
• Valoración del audiolibro: 4.61 de un máximo de 5
• Votos: 110
• Autor(a) de la reseña: Margarito Billagomes
• Valorado con una puntuación de 4.83 de un máximo de 5
• Fecha: 20/9/2018
• Duración: 2 horas con 46 minutos (108 MB)
• Fecha creación del audiolibro: 27/06/2018
• Puedes escuchar el audiolibro en estos formatos: OPUS - MP3 - FLAC - AC3 - WAV - MPEG4 - AIFF - WMA (compresión AZW4 - ZIP - RAR - TZO)
• Incluye un resumen PDF de 19 páginas
• Duración del resumen (audio): 14 minutos (9.5 MB)
• Servidores habilitados: Uploaded - Microsoft OneDrive - BitShare - Hotfile - Mediafire - ADrive - Gett
• Encuadernación del libro físico: Tapa Blanda
• Descripción o resumen: ¿Biografia?, ¿retrat literari?, ¿àlbum de records?, ¿notes a peu de pàgina?, ¿narració breu? Ni una cosa ni l’altra. Els noms de Rusiñol és un híbrid genèric presidit per un jo que enllaça els vint relats a través dels quals tot just s’insinua la imatge de Santiago Rusiñol. El cap visible del modernisme i creador del senyor Esteve, col·leccionista de forja catalana antiga i pintor de jardins abandonats, ironista i viatger, morfinòman, noctàmbul i treballador compulsiu, és a dir, probablement una de les figures més ben delimitades de la cultura catalana contemporània, apareix desdibuixat, fragmentat i fins desenfocat en el mirall que li posen al davant la mirada profunda de Picasso i els ulls incisius de Ramon Casas, la fotografia gelosament guardada de Sarah Bernhardt, el riure d’Erik Satie, l’hostilitat d’Eugeni d’Ors o la discreció de Lluïsa Denís. Aquest és el llibre de l’ombra, del rastre, de la petja, del fantasma i de la incertesa de Santiago Rusiñol. I de l’absència. Però, estrafent una frase que ja fa molt de temps va dir James Joyce, ¿no és l’absència la forma més bella de presència?